Una Història Al·lucinant III

Hola!

Avui la tercera entrega de la història al·lucinant 🙂 Aprofiteu que l’autor no confirma continuïtat 😀

Al cap de dos setmanes el nen i el mono van anar caminant fins arribar al riu. Com que feia molta calor es van voler mullar els peus però quan van posar els peus dins l’aigua van notar unes pessigolletes i eren serps marines!!! Es van assustar molt i van sortir de l’aigua ràpidament. Com que no es van poder refrescar perquè hi havia les serps van anar a comprar un gelat. El nen es va demanar un gelat de maduixa i el mono un gelat de xocolata. Quan van acabar de menjar el gelat van anar cap a casa per poder agafar la maquina del temps i viatjar al futur.


Quan van arribar al futur van llogar una casa de ferro molt i molt dur. Totes les persones que treballaven al futur eren robots i parlaven com nosaltres. Quan van sortir de la casa que tenien llogada van fer un passeig pel poble on vivien. Van passar per una parada que feien perritos calientes i en van demanar dos, un per al nen i un per al mono. Al cap d’una estona quan seguien caminant es van trobar una parada de camisetes i el nen es va demanar una del Mario i el mono d’uns monos que menjaven plàtans.


Després van tornar a casa a dormir perquè ja era de nit. El nen aquella nit va somiar molt, va somiar que els robots es transformaven en monstres de 12 caps, 4 peus, 6 braços i 3 cues, tots eren de color verd i cridaven molt. A mitja nit el nen es va despertar molt assustat i va anar a beure aigua i va despertar al mono per explicar-li el que havia somiat. El nen i el mono van estar una bona estona parlant i després se’n van tornar a dormir perquè estaven cansats.

L’endemà quan es van despertar ja era mig matí i van decidir que volien tornar al present, és a dir, a casa seva. Llavors van fer les maletes i van pujar a la màquina del temps i quan van arribar a casa van anar a comprar un altre gelat perquè tenien molta calor. El nen es va comprar un gelat de xocolata i el mono un gelat de plàtan.

Bon dilluns!! 🙂

Escrito por Feel The Brain

La música, siempre ha sido mi pasión y, ahora, la neurología y el cerebro también ¿Por qué, a la par que me formo en esta unión no intento difundir y divulgalo? Este es el objetivo principal de la razón de ser de Feel the Brain. Llevamos cada dia puesta la Máquina Más Compleja de la naturaleza, de la cual sabemos muy poco. No soy un experto, ni pretendo serlo, el objetivo es formarme y compartir estas materias. La Máquina Más Compleja necesita combustible y la música es combustible de primera.
A %d blogueros les gusta esto: