Una Història Al·lucinant II

Ja ho dèiem ahir, avui la segona part de la Història Al·lucinant 🙂

Després de cinc mesos el nen i el mono van crear una màquina del temps. Era una màquina que viatjava per el temps. Amb la màquina del temps van viatjar a l’edat de pedra, a l’edat de pedra van fer una cova per poder dormir i viure. S’alimentaven de la carn dels mamuts i dels porcs senglars.

Un dia van trobar un riu i van poder pescar peixets i banyar-se. Després de banyar-se anaven cap a la cova perquè es feia de nit. Durant la nit tenien una mica de por perquè sentien els sorolls dels animals. L’endemà van passejar durant molta estona i es van trobar muntanyes i volcans molt alts. De cop i volta el volcà més gran va començar a erupcionar. El nen i el mono van començar a córrer molt i molt ràpid cap al sentit contrari de la seva cova. La lava s’anava apropant cada vegada més a una tribu que hi havia allí. Tota la tribu, el mono i el nen van sortir corrents. Van estar corrent durant molta estona fins que la lava va parar de sortir del volcà.

Les persones de la tribu, el nen i el mono es van fer molt amics i van decidir viure tots junts i crear la seva tribu. Van decidir que la seva tribu es diria la tribu de la Llum. Anaven vestits com a l’edat de pedra, és a dir, amb roba de mamuts i sempre portaven una llança molt afilada per caçar animals i menjar-se’ls.

Estaven tots molt contents d’haver format aquella tribu. Al dia següent va començar a nevar molt i molt. Es van haver de refugiar tots junts a la casa que havien construït.

Era una casa enorme amb 64 habitacions, 32 lavabos, 10 cuines, 10 menjadors i 10 sales d’estar. El sostre estava fet de maons i arena i era molt resistent. Les taules estaven fetes de fusta dels arbres.

Com que no podien sortir perquè estava nevant molt van crear jocs de taula molt divertits per passar l’estona. Van crear joguines amb fusta treta dels arbres i els pels dels ninos i les nines estaven fets de palla. La palla l’enganxaven amb el “sirope” extret dels arbres on tallaven la fusta.

Van haver d’estar una setmana a casa perquè no parava de nevar. Com que no els hi quedaven aliments van decidir que cinc persones sortirien a buscar els animals així que es van preparar amb les seves llances per anar a caçar tots els animals possibles.

Finalment quan tots ja van poder sortir perquè ja no nevava gens el nen i el mono van decidir tornar a casa seva perquè s’enyoraven de la seva família.

To Be Continued . . .

Bona Mona!! 🙂

Escrito por Feel The Brain

La música, siempre ha sido mi pasión y, ahora, la neurología y el cerebro también ¿Por qué, a la par que me formo en esta unión no intento difundir y divulgalo? Este es el objetivo principal de la razón de ser de Feel the Brain. Llevamos cada dia puesta la Máquina Más Compleja de la naturaleza, de la cual sabemos muy poco. No soy un experto, ni pretendo serlo, el objetivo es formarme y compartir estas materias. La Máquina Más Compleja necesita combustible y la música es combustible de primera.

A %d blogueros les gusta esto: